Notícies

13.02.2023

Raquel Brun: "Sempre es diu que la Copa és una competició completament diferent a la lliga. Esperem ser el factor sorpresa!"

ENTREVISTES

Raquel Brun Forcadell, de 29 anys, és jugadora del primer equip del DSV Club Voleibol Sant Cugat, que aquest divendres, 17 de febrer, a les 17 hores, debuta en la Copa de la Reina Iberdrola. Aquesta serà el seu setè torneig del KO, en el que ha jugat amb cinc equips diferents: Avarca de Menorca (2), el CV Hidramar Gran Canaria (1), Ocisa Haro Rioja Vóley (1), FC Barcelona (1) i DSV CV Sant Cugat (1). Amb l'Avarca de Menorca va ser subcampiona.

Aquesta és la seva tercera temporada consecutiva al DSV CV Sant Cugat, club on es va formar dels 11 als 18 anys. La mirasolenca mesura 1,82 m, és atacant i sempre ha lluït el dorsal 4. Aquesta està sent la seva onzena temporada a Superlliga Iberdrola, la màxima categoria del voleibol estatal. També ha defensat la selecció espanyola absoluta.

Sempre ha compaginat els estudis i la feina amb el voleibol. Ha estudiat ADE (Administració i Direcció d'Empreses) i Màrqueting i Investigació de Mercat, fent també un màster en Màrqueting Digital i Comerç Electrònic.

La Copa de la Reina ja és aquí! En quarts de final, us enfronteu al Cajasol Voley Dos Hermanas, que ara mateix és 4t en la Lliga Iberdrola. Amb l'equip de Dos Hermanas (província de Sevilla) heu perdut els dos partits de lliga, per 3 sets a 0.

L'objectiu principal en la Copa és jugar bé, perquè sabem que, si juguem bé, els èxits arriben sols. En la lliga no li hem pogut plantar cara, però sempre es diu que la Copa és com una competició completament diferent. No perquè durant la temporada hàgim perdut els 2 partits de lliga per 3 sets a 0 vol dir que quan arribi la Copa obtinguem aquest mateix resultat, sinó que, normalment, el que sol passar és que solen haver sorpreses. Així que el factor sorpresa ens beneficia!

Espereu ser el factor sorpresa!

Sempre, l'equip de casa, per organitzar la Copa i per tenir tota la seva gent allà, l'equip acaba donant la sorpresa. I qui ens diu que aquest any no puguem ser nosaltres qui es planti a unes semifinals o a una final de Copa!

Vostè té molta experiència en jugar copes de la Reina; ho ha fet amb diversos clubs. On està la clau d'aquesta competició?

La clau és, sobretot, mental. Estar preparades i mentalitzades que és una competició a un únic partit, que t'has de deixar la pell en aquell partit i que dóna igual de com t'hagi anat durant la lliga. La Copa és totalment diferent de la lliga i, si fas bé les coses en aquell partit, pots guanyar-lo. Hi ha molts nervis, surten moltes inseguretats per la pressió que ens acabem posant les jugadores perquè, al cap i a la fi, totes volem arribar a la final. Si estem mentalment preparades i som fortes, podem emportar-nos la victòria i fer un molt bon paper en la Copa.

D'una banda, el DSV CV Sant Cugat tindrà la pressió de jugar a casa i, de l'altra, el suport de l'afició, de centenars de persones que ompliran el Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler. Quins dels dos factors és més clau?

El suport de la nostra gent. Al cap i a la fi, tenir 700 o 800 persones animant-te, i a sobre les persones que tu estimes i que et donen el màxim suport, és el que qualsevol esportista pot desitjar. Jugar a casa amb la teva gent i que no et deixin arribar a tenir cap moment de fluixera, sinó que estiguin allà per mantenir-te tota l'estona constant i dins del partit.

En el cas d'acabar fent un bon resultat en la Copa, significaria fer un salt important pel que fa a l'equip?

Sí. Quan nosaltres comencem la temporada, no som un equip que ens marquem objectius a llarg termini, sinó ben al contrari, anem partit a partit perquè és com millor ens funciona. En aquest cas, aquesta competició ens va molt bé perquè és anar partit a partit, al 100%. Sí que ens pot provocar un canvi a l'equip perquè potser ens fa ser conscients de tot el que podem arribar a aspirar, de tot el joc que podem arribar a donar. Arribem en un bon moment i portem molt bona dinàmica, i qui no diu que la Copa ens faci fer aquest canvi de xip final per afrontar el final de temporada de la millor manera possible.

Quines sensacions teniu les jugadores, de què parleu al vestidor?

Sobretot, ganes i il·lusió. Poder jugar la Copa a Sant Cugat és el millor regal que ens podia donar el club. El dia que el club ens va comunicar que organitzaríem la Copa de la Reina algunes jugadores vam plorar... El més important són les ganes, la il·lusió i l'emoció, tot l'esforç que estem posant en els entrenaments per poder arribar a la Copa en les millors condicions possibles. Estic segura que el dia del partit es veurà reflectit!

En algun moment s'ha imaginat guanyar la Copa la Reina?

És el somni de qualsevol jugadora. És alguna cosa que no t'esperes, però sí que has d'estar preparada perquè quan arribi el moment puguis gaudir-ho i guardar-ho dins teu.

Des de fa 2 jornades de lliga, el DSV CV Sant Cugat ocupa una de les 6 primeres posicions que donen el bitllet per jugar el play-off pel títol de la Lliga Iberdrola. El tornaríeu a jugar per tercera vegada consecutiva en la història del club.

Anem partit a partit. No ens fixem en l'objectiu d'entrar a play-off, però entrar-hi sí que seria tornar a ser un fet històric pel club. Ja ho vam fer les dues últimes edicions i aquesta temporada estem preparades per tornar-hi a ser. Cada partit hem de ser conscients que estem jugant per un objectiu final. Queden 4 jornades de lliga i hem de visitar el líder, el CV Hidramar Gran Canaria, i el 3r, el CV Tenerife Libby's La Laguna, i hem de rebre l'últim, el CV Madrid Chamberí i CV Sayre CC La Ballena, 6è, en l'última jornada del campionat.

El DSV CV Sant Cugat és l'únic equip de la Lliga Iberdrola sense estrangeres. Això té molt de mèrit!

Així és, és un fet diferencial respecte la resta de clubs de la Superlliga. Juguem amb jugadores de casa, entrenem únicament a les tardes i hem de combinar, tot alhora, preparació física i entrenament, que moltes vegades és difícil trobar el balanç perfecte. Quan guanyem, les victòries encara tenen més satisfacció perquè entrenem menys i tenim menys recursos que altres equips de la categoria. Però tot això no ens influeix a l'hora de treballar, i treballar bé.

Fa tres temporades que l'equip l'integren les mateixes jugadores. Fins on volen arribar?

Cada any ens anem superant. El primer any vam jugar el play-off pel títol i la temporada passada, el play-off pel títol i la Copa de la Reina. Aquesta temporada volem fer una passa més i classificar-nos per alguna semifinal o final. Som un equip molt competitiu i que sempre vol créixer. No ens posem cap mena de límits, ben al contrari.

Jugar a Europa queda lluny?

No queda lluny. L'únic que s'ha de fer és treballar molt i buscar molts recursos econòmics.

El sènior B del DSV CV Sant Cugat és 3r en la Superlliga 2, en la seva segona temporada en la categoria de plata del voleibol espanyol. Quina temporada!

Espectacular. Els dos equips entrenem un al costat de l'altre, i moltes jugadores del sènior B venen moltes vegades a entrenar amb nosaltres. El Leo Passerine treballa molt bé i té molt bon equip. El millor de tot és que les jugadores que té són molt joves, algunes, fins i tot, en edat juvenil i júnior. L'objectiu d'aquest equip és el de nodrir jugadores al primer equip.

Vostè té 29 anys. No és que la vulgui retirar, ni de bon tros, però ha decidit quan deixarà el voleibol?

De moment, vaig any a any. El més important és que el cos et respecti i, de moment, ho està fent. Encara no he decidit què faré la pròxima temporada. Ara no és com fa uns anys que deia sí, sí, jo seguiré segur. A la feina cada cop em donen més responsabilitats i també tinc la meva parella. I compaginar tres coses molt importants en la teva vida es fa complicat. També és veure i analitzar quins són els projectes que tinc. El que tinc clar és que em retiraré al DSV CV Sant Cugat.

El voleibol de Sant Cugat té molt bona salut.

El DSV CV Sant Cugat és un dels millors clubs de formació d'Espanya. El nom de Sant Cugat sempre surt. Cada any hi ha més i més nenes, amb 25 equips i 330 jugadores. Que hi hagi tants equips és bon senyal. Vol dir que s'entrena bé i que hi ha bon ambient. Quants tens tantes nenes, t'acaben sortint equips molt bons per anar a campionats d'Espanya, a les seleccions espanyoles...

Qualsevol jugadora de la base té com referent Raquel Brun?

Jo també m'he trobat en aquesta situació. Quan començava, cada cap de setmana em barallava per anar a fer de recull pilotes al partit del primer equip. I anys després vaig estar jugant amb jugadores que jo li havia recollit la seva pilota...

Com compagina el fet de ser una jugadora d'elit amb els estudis i la feina?

És força complicat, la veritat. Has de tenir les coses molt clares, sobretot quan estàs estudiant. Has de ser molt conscient que del voleibol no es viu, que són uns anys i que, al final, t'has de treure una carrera perquè és del que el dia de demà viuràs. I, quan treballes, encara es fa més complicat perquè sí que hi ha moltes empreses que són flexibles, com la meva, però hi ha d'altres que no ho són.

En els darrers anys, per televisió es veuen molts partits de bàsquet o handbol femení, però no de voleibol. Per què?

Sincerament, no ho entenc. A Espanya, el voleibol és un dels esports amb més llicències federatives. És un esport que quan el veus a la televisió, agrada. S'hauria de plantejar fer una inversió i apostar per aquest esport. El voleibol és un esport que és molt més bonic de veure-ho a la televisió que d'altres que sí que surten i que se'ls està donant molt més protagonisme.

 

TEXT: Àlex López Puig.

FOTOS: Mireia Norberto.