Notícies

01.09.2025

Iniciem l'SPEED: la nutrició i la prevenció de desordres alimentaris arriba a l'esport

SPEED

La primera fase del projecte europeu SPEED (Sport and Prevention of the Emerging Eating Disorders) va consistir en una investigació duta a terme pels 8 clubs socis del projecte sobre un grup d'entrenadors, esportistes d'11 a 14 anys, i els seus pares.

Les dades recollides constituiran la base per crear contingut de formació per a entrenadors i informació per a esportistes i pares.

Els grups d'entrenadors van ser enquestats en grups focals. Cada club va involucrar un mínim de 15 entrenadors de diferents esports i va oferir un debat basat en preguntes desenvolupades per experts de la Universitat de Bolonya (Itàlia).

L'objectiu era investigar les actituds, els comportaments i els coneixements dels entrenadors sobre temes relacionats amb la nutrició, el pes i la imatge corporal, i comprendre les seves necessitats de formació sobre aquests temes.

Els grups d'esportistes van ser enquestats mitjançant un qüestionari anònim traduït a tots els idiomes dels socis i completat de forma independent. El qüestionari tenia com a objectiu avaluar la satisfacció amb el seu pes i imatge corporal, els coneixements sobre nutrició i exercici, i la influència que l'activitat esportiva pot tenir en el pes.

Els grups de pares van ser enquestats mitjançant un qüestionari anònim traduït a tots els idiomes dels socis i completat de forma independent. El qüestionari tenia com a objectiu explorar les actituds dels pares respecte al pes, la forma corporal i la nutrició, i com s'aborda aquest tema en l'educació.

Els resultats de la recerca constitueixen la base per a la creació de materials informatius i de formació i proporcionen una instantània de la situació actual pel que fa al pes i la nutrició en diferents entorns i disciplines esportives, des de la perspectiva d'entrenadors, esportistes i pares.

FAMÍLIES

Aquestes troballes reforcen el paper central de l'entorn familiar en la configuració de la relació d'un infant amb el menjar i l'aparença física. Fins i tot, els comentaris, les comparacions o l'èmfasi en el control de calories poc freqüents poden, amb el temps, influir en l'autopercepció i els comportaments alimentaris d'un jove, especialment en el context d'altres factors de risc com ara les pressions socials o les exigències de rendiment relacionades amb l'esport.

El fet que alguns pares desconeguessin les preferències alimentàries dels seus fills suggereix encara més que les llacunes de comunicació dins de la família també poden contribuir a malentesos i suposicions potencialment perjudicials sobre la salut i la nutrició.

ESPORTISTES

Els resultats d'aquesta anàlisi destaquen un panorama psicològic potencialment preocupant entre els esportistes joves, especialment pel que fa a la imatge corporal i el risc de desenvolupar trastorns alimentaris. Més de la meitat dels participants van expressar cert grau d'insatisfacció amb el seu pes, forma o composició corporal, i gairebé el 40% desitjava ser més prim, fins i tot quan els altres ja els percebien com a prims. Aquestes xifres subratllen com els ideals corporals distorsionats i les expectatives estètiques internalitzades estan molt esteses, transcendint el gènere, l'edat i l'esport.

ENTRENADORS

Conclusió clau: els entrenadors busquen una combinació de suport expert, entrenament específic, eines pràctiques i protocols de comunicació clars per abordar responsablement el pes i la nutrició amb els seus esportistes, alhora que eduquen els esportistes i les famílies i fomenten un entorn esportiu saludable i informat.

Matís de gènere

Tant les entrenadores com les dones van destacar la importància de l'accés a professionals (nutricionistes, psicòlegs i fisiòlegs) per garantir una orientació experta i una pràctica segura.

• Les entrenadores van emfatitzar, amb més freqüència, els aspectes psicològics i comunicatius, les preocupacions sobre la imatge corporal i les eines per discutir l'impacte de les xarxes socials.
• Els entrenadors masculins van emfatitzar el suport tècnic i mèdic -l'accés a experts i eines de diagnòstic-, alhora que van assenyalar els límits de l'entrenador i el paper de la família.

Tot i que tots els entrenadors valoren l'empatia, la confiança i l'aportació professional, la cultura de cada esport configura profundament els riscos, els consells i el suport que es dona:

• La gimnàstica camina per una línia fina entre el suport i la pressió.
• Els esports de combat s'enfronten a riscos fisiològics urgents amb un enfocament tàctic.
• Els esports individuals requereixen un millor suport relacional i psicològic.
• Els esports d'equip són líders en prevenció, educació i col·laboració sistèmica, però poden mancar de precisió tècnica.

IMATGES: SPEED.