Notícies

18.01.2024

Jaume Fernández: L'esport escolar, una assignatura pendent

ARTICLES D'OPINIÓ

L'esport escolar és la pràctica esportiva que es fa dins de l'escola, però fora de l'horari lectiu. Cal distingir-lo de l'educació física curricular i obligatòria que tot l'alumnat de Catalunya desenvolupa amb l'especialista corresponent, dins l'horari escolar amb una dedicació de 2 hores setmanals. Aquesta matèria es desenvolupa de forma gradual i evolutiva des de l'etapa infantil fins al batxillerat. Ara fa més de 30 anys, les nostres escoles d'infantil i primària i els instituts de secundària disposen d'especialistes ben preparats i molt implicats en l'assoliment dels objectius propis d'aquestes etapes, com són la psicomotricitat, la coordinació, les qualitats físiques bàsiques..., que preparen als futurs joves per tenir uns fonaments per una vida saludable o, fins i tot, per participar de forma federada en algun club de la nostra ciutat o per convertir-se en esportistes d'alt rendiment.

L'esport a l'àmbit escolar ofereix una sèrie de beneficis que cal destacar:

-Desenvolupament físic: la pràctica regular d'esport ajuda els estudiants a mantenir-se en forma, millora la seva coordinació motora i a prevenir malalties relacionades amb el sedentarisme. Alhora, és un bon antídot contra l'addicció a pantalles, alcohol, drogues...
-Habilitats socials: l'esport fomenta el treball en equip, la cooperació i el respecte a tothom. Els estudiants treballen cap a objectius comuns.
-Disciplina i perseverança: la constància requerida a l'entrenament esportiu ensenya als joves a establir metes i a esforçar-se per assolir-les, una habilitat molt valuosa tant dins com fora de l'aula.
-Benestar emocional: l'exercici físic és un poderós aliat contra l'estrès i l'ansietat, situacions molt comunes a l'adolescència. La pràctica esportiva ajuda a millorar l'estat d'ànim i l'autoestima.
-Rendiment acadèmic: existeixen molts estudis que mostren una gran correlació positiva entre l'activitat física regular i el rendiment acadèmic. L'esport ajuda a millorar la concentració i la memòria, elements que avui en dia estan en crisi per l'excés d'estímuls. A curt i llarg termini són fonamentals per a la vida quotidiana.

És necessària la simbiosi entre l'esport escolar i l'educació física curricular, i per això cal que hi hagi una gran sinergia entre els objectius de l'activitat física que es desenvolupin tant dins com fora de l'aula. Per això és convenient que hi hagi una concordança amb els projectes educatius dels centres escolars. Al primer debat organitzat per SantCugatCreix el passat 14 de setembre, "OMET, model obsolet?" va quedar palesa la necessitat de fer una revisió del model actual. És fonamental que tots els agents implicats: Ajuntament, Afes, mestres i professors d'Educació Física, esportistes, clubs i empreses interessades en la gestió de l'esport escolar, puguin alinear les seves propostes, i així consensuar un model vàlid per a la nostra ciutat, dins d'un consell esportiu creat ad hoc per a Sant Cugat.

Seria convenient, en totes els vessants de la societat actual, la utilització d'indicadors que ens ajudessin a analitzar si s'han assolit els objectius marcats per a poder reorientar l'horitzó dels reptes previstos. El món empresarial és capdavanter en aquestes anàlisis perquè es juguen les garrofes de l'empresari o de la junta d'accionistes. Els anglosaxons tenen una expressió que és molt gràfica, 'accountability', que al català no té traducció, però vindria a ser el rendiment de comptes fet amb responsabilitat per part dels agents implicats i de forma proactiva. A la nostra cultura llatina estem acostumats a injectar recursos, tant materials com humans per la millora d'un servei, com en aquest cas, i no parem atenció a l'avaluació de resultats i a les propostes de millora pel futur. Hem de tenir clar que els recursos no són infinits i que no podem acontentar a tothom. Per tant, proposo que els que s'hagin d'implicar a l'hora de crear un pla director esportiu per a Sant Cugat tinguin altura de mires i sàpiguen aplicar una actitud constructiva, empàtica i generosa en les negociacions de cara a la millora de l'esport per a tothom a Sant Cugat, sense deixar de banda a ningú.

Fa uns dies, es van publicar els resultats de PISA 2022 (Programme for International Student Assessment) de l'OCDE que, entre altres indicadors, analitza l'equitat dels sistemes educatius dels estats membres. En aquests resultats s'ha constatat, en termes educatius, que el sistema educatiu és manifestament millorable, és a dir, hem suspès. Aquesta notícia ha trasbalsat les estructures educatives i ara toca analitzar què és el que no està funcionant. A l'àmbit esportiu patim d'una manca d'estudis nacionals o internacionals seriosos que ens facin una fotografia de l'estat de l'esport. Ens basem en el nombre de medalles o trofeus aconseguits en competicions internacionals (olimpíades, europeus, mundials...). Tots estarem d'acord que aquest no és un bon paràmetre per fer una anàlisi coherent. SantCugatCreix ofereix a les institucions relacionades amb l'esport de Sant Cugat dues apps fruit del reconeixement de 2 projectes europeus que amb l'aval de les universitats Blanquerna i Vic treballen aspectes ètics i de valors a l'esport (SportBoard) i de prevenció de lesions (Sonar Injuries). Esperem que aquestes iniciatives siguin la llavor d'estudis que ens ajudin a orientar de forma més eficient l'esport a Sant Cugat.

L'esport escolar és molt més que una activitat física; és un vehicle per formar ciutadans íntegres i respectuosos, capaços d'enfrontar reptes, treballar en equip i cuidar del seu benestar. Al fomentar el respecte, promoure una competició saludable, prevenir lesions i valorar el desenvolupament personal, l'esport escolar es converteix en una poderosa eina educativa que deixa petjada positiva a la vida dels estudiants, forjant no solament esportistes competents, sinó també ciutadans responsables i resilients.

Jaume Fernández, mestre d'Educació Física i exdirector de l'INS Angeleta Ferrer i Sensat, jubilat i membre de l'Àrea de Coneixement de SantCugatCreix.