Notícies

10.07.2023

Maria Manén: Instal·lacions vs. formació

ARTICLES D'OPINIÓ

Juny és, possiblement, el mes més complicat per les entitats esportives. Toca tancar una temporada i obrir la següent. El tret de sortida el dóna l'Ajuntament, amb l'enviament del quadre d'instal·lacions i horaris assignats a cada entitat. I és que la manca d'instal·lacions és l'etern problema de l'esport a Sant Cugat, és el 'cavall de batalla' de tots els regidors d'Esports que han passat pel càrrec.

La realitat és que, en aquest moment, algunes entitats esportives -per posar un exemple, el Club Voleibol Sant Cugat-, comencen a fer equilibris entre la gran demanda per entrar al club i el deure de FORMACIÓ que porten intrínseca a la seva raó de ser. I parlo de FORMACIÓ, en majúscules, real, efectiva, la millor possible, la que fa que els nens gaudeixin fent esport i competint; la qualitat que ha fet que el CV Sant Cugat hagi estat escollit com el millor club de formació de voleibol de tot l'Estat, amb la visibilitat que aquest fet dóna a la nostra ciutat arreu de l'estat. Els requisits necessaris que exigeix aquesta formació han d'estar determinats, sense dubte, per la part tècnica dels clubs, com a professionals de l'esport.

Es tracta, per tant, de trobar l'encaix del màxim nombre d'equips possible que el volum d'hores i instal·lacions assignades per l'Ajuntament permetin, oferint la millor formació. El resultat d'aquesta equació suposa no poder assumir la totalitat de la demanda, de manera que, per continuar amb l'exemple, al Club Voleibol Sant Cugat, que recentment ha fet les proves d'accés per categoria infantil, queden fora 98 nenes..., número que augmenta any rere any.

Aquesta qüestió es complica en aquelles entitats esportives que tenen equips competint a la màxima categoria estatal: importants per l'efecte crida que suposen per fomentar l'esport entre els més petits i visibilitat de la ciutat, però que exigeixen gran volum d'hores d'entrenament i qualitat d'instal·lacions.

Malgrat tot, i continuant fent referència al CV Sant Cugat, aquesta pròxima temporada, si es confirma la minoració de franges horàries assignades al club, és possible que el sector de jugadores més perjudicat sigui les categories júniors i sèniors. Jugadores de 18 anys que volen continuar fent esport i competint, que porten 8-10 anys al club, però havent acabat el període de formació i no disposant d'espais suficients, fa difícil/impossible el seu encaix. Són jugadores que es veuen forçades a marxar a clubs d'altres municipis o, simplement, abandonen el seu esport.

Amb això, només he intentat, des de la meva experiència al CV Sant Cugat, fer una fotografia real de la situació de moltes entitats esportives del municipi.

Òbviament, hi ha una altra opció: fer front al 100% de la demanda, fer molts més equips del que permet l'assignació horària, descuidant la formació i carregant de queixes a l'Ajuntament. Personalment, no sóc partidària d'aquest 'model'. Crec que les solucions passen per una col·laboració estreta de les entitats amb l'Ajuntament; posar sobre la taula possibles solucions a curt termini, com la millora de les instal·lacions esportives de les escoles amb ampliació de l'horari d'ús, o la creació d'una lliga escolar forta, fomentada per l'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom (OMET) amb ajuda de les entitats esportives. En qualsevol cas, és imprescindible aportar seny per part de les entitats i una voluntat real de voler millorar aquesta situació per part de l'Ajuntament.

Maria Manén, membre de l'àrea de Coneixement de SantCugatCreix i expresidenta del Club Voleibol Sant Cugat.