02.10.2023
Iniciem el curs amb el primer d'un cicle de debats esportius que no han de deixar indiferents a ningú. És l'OMET un model obsolet? Vam dissenyar aquest debat amb quatre ponències contraposades, però alhora equilibrades.
La regidora d'Esports d'Igualada, per aportar una mirada externa d'una altra ciutat que és per nosaltres referent en organització esportiva que dedica molts més recursos que Sant Cugat a l'esport. El gestor del servei municipal Oficina Municipal d'Esports per a Tothom -(OMET), que aporta una visió funcional i també filosòfica de l'objecte de l'oficina. El sector de les Afes, amb una marcada visió del que s'espera en l'àmbit de la família de l'esport en l'àmbit escolar. I un representat tècnic d'un club esportiu amb un programa esportiu formatiu referent i reconegut.
L'OMET és el servei municipal que desenvolupa els programes esportius i executa les activitats esportives que es financen des de l'Ajuntament de Sant Cugat. El debat es va centrar en l'esport escolar, nenes i nenes de menys de 12 anys de Sant Cugat que practiquen l'esport en l'àmbit escolar. Abans, vam fer una enquesta a les entitats de Sant Cugat, amb el resultat que el model OMET actual és obsolet.
Però l'OMET és l'agent majoritari pel que fa als esports reglats de nens /nenes < 12 anys? Segurament no, els esports de gespa i de rodes acumulen més usuaris de < 12 anys. Per tant, la importància de l'OMET rau en el fet que vol representar a l'esport municipal, perquè l'administració local se l'ha fet seu, assumint que deixa fora de model a una bona part d'infants d'edat escolar i que practiquen esports no OMET.
En aquest entorn, el debat, al meu entendre, va posar en evidència més acords que desacords: Necessitat de treballar un model d'esport escolar comú i que fos un model multiesportiu en la iniciació i executat amb un pla conjunt, i treballar per millorar la formació dels tècnics entrenadors. Matisos i particularitats a part, al meu entendre, els diferents agents presents potser estan més alineats del que pensàvem.
Cal destacar les aportacions de la regidora d'Esports d'Igualada, com apostar des de l'ajuntament per fer un esforç comunicatiu en el relacionat a l'esport de la ciutat. Tenir un projecte polític que marqui la direcció de la ciutat en esport, perquè un cop assumit deixar llibertat d'acció als diferents agents. Introduir el paper dels Consells Esportius Escolars i les seves aportacions per sumar-les als agents locals: coordinadors extraescolars / Afes / professors d'educació física / clubs.
En definitiva, es demana treballar un model esportiu escolar propi. Els que ho demanem, hem de saber que porta implícit demanar la intervenció de l'administració. Donat el cas, si hi hagués voluntat política de fer-ho, no s'entendria que un ajuntament treballi en la definició d'un model i no hi dediqui els recursos necessaris, els recursos per l'esport, un altre punt feble d'aquesta ciutat.
L'esport a Sant Cugat està en col·lapse, generem més esportistes dels que pot absorbir la infraestructura esportiva actual, per a no morir d'èxit. I no hi ha una altra forma de superar-ho que la del treball conjunt dels agents implicats per ajudar a l'administració local perquè faci la millor gestió possible.
Amb aquesta mirada i amb aquest cicle de debats, SantCugatCreix mostra la seva ferma voluntat de contribuir a la millora del model, per portar coneixement a la ciutat.
Miquel Martínez, president de SantCugatCreix.