Notícies

19.09.2023

El primer debat del cicle de xerrades 'L'esport en primer pla', 'OMET, model obsolet?', organitzat per SantCugatCreix, un èxit

DESTACATS

Davant prop d'una cinquantena d'assistents, SantCugatCreix ha organitzat, amb molt d'èxit, el primer dels quatre debats del cicle de xerrades 'L'esport en primer pla' que convocarà aquest curs Esportiu 2023-2024, que hem anomenat 'OMET, model obsolet?'. La taula rodona s'ha fet aquest dijous, 14 de setembre, a la nit, a el Sant Cugat Hotel. L'acte, obert a tothom, l'ha presentat Àlex López Puig, cap de Comunicació de SantCugatCreix.

En aquest primer debat temàtic ens han acompanyat 4 ponents de luxe:

-Xavier Requeno, exdirector de l'Oficina Municipal d'Esports per a Tothom (OMET) durant 28 anys i gerent de TeamPartners.
-Patrícia Illa, tinent d'alcalde de l'Ajuntament d'Igualada i regidora de Barris, Civisme, Formació Professional, Infància i Esports. És presidenta del Consell Esportiu de l'Anoia i secretària de la Unió de Consells Esportius de Catalunya.
-Carme Roca, tresorera de la Coordinadora d'Afes de Sant Cugat.
-Toni Alemany, director tècnic esportiu del Club Voleibol Sant Cugat.

 

Toni Alemany, Patrícia Illa, Xavier Requeno i Carme Roca, durant el debat.

 

Amb la voluntat de continuar oferint i aportant coneixement a l'esport de Sant Cugat, SantCugatCreix ha dissenyat un calendari amb 4 debats temàtics (de setembre a juny) amb l'objectiu d'aprofundir sobre temes clau en l'esport de la ciutat.

Cicle de debats:

-Dijous 14 de setembre: 'OMET, model obsolet?'.
-Desembre: 'Model esportiu: promoció, formació i elit'.
-Març: 'Equipaments esportius municipals'.
-Juny: 'L'esport com a sector organitzat'.

En els parlaments, Miquel Martínez, president de SantCugatCreix, ha assegurat que "començar a parlar de coses que preocupen l'esport de Sant Cugat és un repte, i avui -per dijous- ho fem analitzant l'OMET, un tema que tots sabem que sempre ha generat discussió. Amb els debats temàtics l'Esport en Primer Pla' pretenem obrir espais de debat en què ens puguem sensibilitzar, que puguem compartir idees, amb gent experta, per poder abordar els reptes que tenim al davant".

Adreçat als partits polítics, clubs, entitats i agents esportius de la ciutat, Martínez ha explicat que "hem de treballar d'una manera conjunta intentant buscar camins per ajudar l'Ajuntament a poder assolir la millora que tots desitgem. No serà un camí fàcil perquè tothom té els seus interessos, però aquest és un primer pas".

Finalment, Martínez ha afirmat que "estic molt content de veure aquesta sala plena de gent. L'esport importa i la clau de l'esport de Sant Cugat sou tots vosaltres".

 

Al debat hi han assistit prop d'una cinquantena de persones.

 

A continuació, us oferim tot el debat, que hem transcrit.

-1a pregunta: Tots els clubs i entitats tenen capacitat tècnica per elaborar correctament els seus projectes formatius pensant en l'evolució i el recorregut de l'esportista, o potser només vetllen pels seus propis interessos?

-Carme Roca:

"Quan parlem d'esport escolar, parlem molt de valors. I els clubs també tenen valors. Al final, tothom té valors, el problema és l'escala de valors, si compartim la mateixa escala de valors o no".

"La capacitat del cos tècnic dels clubs dependrà de cada club i dels diners que inverteixin a formar els seus tècnics, i en quin nivell de competició estan jugant. Tothom intenta que els seus tècnics siguin el millor possible i que tinguin la millor formació que els sigui possible. En el cas de l'esport escolar, no només cal una formació esportiva i tècnica, sinó que, a més, cal una formació pedagògica. És a dir, els nens i les nenes han d'aprendre les bases de l'esport que estiguin practicant, però sense l'exigència que requereix està federat. No ha de ser una activitat d'acollida, ha de tenir uns mínims perquè tingui una qualitat com a activitat i entenem que hi ha d'haver un personal format que possiblement podrà venir dels clubs, com ho és actualment, però sempre que tinguin aquesta formació també pedagògica que asseguri que saben interactuar amb els infants".

"Els clubs tenen interessos propis, tothom té interessos propis, però en el cas de l'esport escolar entenem que hi ha d'haver un interès comú que sobrepassi a l'interès del mateix club. Hi ha de poder haver un equilibri i, evidentment, creiem que els clubs han de poder participar i intervenir igual que ho estan fent ara. Ara, sempre amb algú, en aquest cas, per nosaltres, seria l'Ajuntament, que vetlli perquè aquest equilibri no vagi cap a una banda o cap una altra ".

"Al final, cada club és un món. Els clubs són entitats privades i ningú pot dir-li a un club què ha de fer o què no ha de fer. És per això que pensem que darrere, sobretot de l'esport escolar, hi ha d'haver algú que marqui un nivell i que hi hagi una igualtat del servei sigui qui sigui que estigui donant l'activitat. I també és important que els clubs, quan envien entrenadors a fer les activitats de l'OMET, enviïn tècnics ja qualificats. Hi ha algun club que es queixa que quan els nens i nenes els arriben a 1r d'ESO perquè no tenen el nivell. Però si són els clubs els que porten els tècnics a les escoles, si són els mateixos tècnics que tenen al club, com és que aquests nens i nenes no tenen el nivell quan arriben a 1r d'ESO? Què ensenyeu al club que no ensenyeu a les escoles? Hi ha d'haver una implicació dels clubs per creure's el projecte. Perquè quan aquests nens i nenes arribin als clubs, també se'n beneficiïn ells mateixos. En segons quins esports no estan arribant, segons la versió dels clubs".

-Patrícia Illa:

"És importantíssim que hi hagi no només formació tècnica sinó també pedagògica. A banda que l'Ajuntament si sumi i hi estigui al darrere, de fet és qui estar al capdavant de l'OMET, també afegiria els consells esportius. En el cas de Sant Cugat, el consell esportiu de referència en l'àmbit de comarca és el de Terrassa. És important participar-hi perquè hi ha molta formació pels professionals, que són els que ensenyen als alumnes. És important que, entre tots, fem xarxa, perquè, de vegades, només pensem en l'Ajuntament".

-Toni Alemany:

"A la pregunta, si els clubs tenen la capacitat tècnica per fer correctament els seus projectes esportius, la meva resposta és rotundament sí. Som els que realment hem de tenir aquesta capacitat tècnica. En l'esport escolar s'ha de treballar molt més la part pedagògica, però és que els clubs també l'hem de fer. El club que no tingui en compte la part pedagògica s'està equivocant. I, sobre l'exigència als esportistes, s'ha de treballar des de l'inici, des de la part pedagògica. Els clubs tenim l'obligació de fer evolucionar els nostres esportistes en el moment que entren en un club i, òbviament, tenim el dret de vetllar, també, pels mateixos interessos del club, que poden ser diferents segons els objectius de cada club".

-Xavi Requeno:

"Des de l'experiència d'haver col·laborat o pertànyer (com a esportista i directiu) a diferents clubs, no tots els clubs tenen aquesta capacitat. Sant Cugat requereix que els clubs estiguin preparats perquè el nivell sociocultural de la ciutat és molt alt. El valor que es dóna a la pràctica esportiva en l'aspecte formatiu, concretament en la formació integral de les persones, és de manifest que hi ha aquest requisit. El nivell de pràctica esportiva que hi ha a la ciutat en l'àmbit d'edat escolar és estratosfèric. Entenem que en tota pràctica esportiva, ja sigui en el context docent de les escoles com en la pràctica esportiva en clubs i d'altres entitats, ha d'estar a l'altura de la formació integral de les persones. És veritat que el nivell de desenvolupament i capacitats dels clubs no és la mateixa. Si els clubs tenen endreçada aquests aspectes fonamentals del funcionament del club és molt fàcil que la part formativa estigui implícita en aquest desenvolupament de la seva activitat".

-2a pregunta: Cal fer un pla director general on es fixin les noves traces de l'esport escolar?

-Patrícia Illa:

"En l'àmbit català, a la Unió de Consells Esportius de Catalunya estem treballant per intentar traçar uns objectius generals perquè ens hem trobat -no és el cas de Sant Cugat- amb ciutats on la pràctica esportiva es dirigeix, molt, a aquells esports que ja té la ciutat. I, per tant, hi ha ciutats més petites que només s'hi fa futbol, bàsquet i handbol, i els nens i nenes de les escoles no fan mai voleibol, per exemple. I, això, no pot ser. El que hem d'aconseguir entre tots, socialment, és que a través de les Afes, les escoles i, en aquest cas, l'OMET, els nois i noies practiquin el màxim d'esports possibles".

"Aquest pla estratègic de l'esport de Sant Cugat hauria de tenir una comissió de seguiment perquè si hi ha un compromís polític, un compromís de treball amb els clubs i les Afes, però després no hi ha un seguiment concret i real, és feina que es perd...".

"També hi ha una qüestió important, que és la comunicació. És a dir, obres un diari o un programa esportiu i només veus esport federat. Socialment, l'esport escolar està quedant enrere, i no perquè no se'n practiqui, perquè les dades són òbvies, sinó perquè en l'àmbit comunicatiu també ens costa explicar-nos i transmetre el que fem. I és un error que tenim les administracions, ens hem de posar les piles".

-Toni Alemany:

"S'ha de fer un pla director important on es treballin diferents coses. Com a club, veient la situació actual on nosaltres no podem agafar totes les noies que vénen de l'OMET perquè, com la resta de clubs de la ciutat, patim la falta d'instal·lacions esportives municipals, hem de marcar un criteri selectiu que ja va una mica en contra del que s'està treballant en la part formativa a les escoles. Crec que ampliar el ventall de les activitats esportives de Sant Cugat, que no només sigui jugar a voleibol, bàsquet, futbol sala, handbol... i que hi hagi més esports individuals, seria una molt bona eina dins un pla director. I tot això descarregaria la massa esportiva d'altres esports".

"La formació dels tècnics ha de ser molt millor i ha d'entrar en el món escolar. Estic totalment d'acord amb la Carme Roca, que diu que els clubs, de vegades, ens queixem del nivell dels entrenadors de l'OMET. I, de vegades, són tècnics dels mateixos clubs. Després diem que el nivell que tenen els tècnics no és el que nosaltres pensem que han de tenir. I és una realitat. S'ha d'invertir molt més en recursos formatius, però no només pels tècnics dels clubs sinó també pels tècnics dels clubs que treballen a les escoles. I, això, és una manca que la patim tots. I, al final, acaba amb una manca de treball qualitatiu. Quantitativament, es treballa molt bé, qualitativament hem de millorar molt, i ho hem de fer amb un pla director".

"I buscar mecanismes pels quals el noi o la noia que fa esport a l'escola tingui més continuïtat en la mateixa escola i no hagi de deixar-la per anar al club tan aviat? Sovint es fa una crítica constructiva que els clubs agafen massa d'hora els nois i noies de les escoles que tenen talent, perquè els clubs tècnicament estan més preparats. I no es podria fer que tant en la qüestió formativa com de competició sigui més qualitativa dins de la mateixa escola perquè els nois i noies no vulguin marxar als clubs? Els clubs estaríem encantats i aniríem plegats de la mateixa ma".

"Nosaltres no anem en contra de l'escola perquè pensem que hem de ser 100% complementaris. De la mateixa forma que sóc conscient que un club agafa els millors talents d'un equip de l'escola, també és una realitat que hi ha nens i nenes de les escoles que també volen venir al club".

-Xavi Requeno:

"Un pla director o un pla estratègic. De fet, ja el tenim. L'Ajuntament de Sant Cugat el va aprovar l'any 2018. Llavors, es va fer un esforç molt important amb una diagnosi i unes accions concretes i estratègiques a treballar. Es va fer molt bona feina i és un pla vàlid. Després, podem avaluar el que es va poder fer i el que no. En aquesta diagnosi no tan sols es va treballar en l'àmbit escolar, sinó en altres aspectes que preocupaven a la ciutat, com la manca d'instal·lacions esportives municipals. I en aquesta línia es volia identificar un model esportiu de ciutat i, concretament, cap a on havia d'anar la ciutat. Sense aquesta diagnosi, amb tots els agents implicats, és difícil poder arribar tots plegats en una mateixa línia. Ara, el que caldria veure és si realment aquesta diagnosi ens serveix i és actual i conseqüentment aquestes accions concretes que es van determinar les podem recuperar i les podem reeditar. Crec que hi ha molta feina feta i l'hauríem d'aprofitar. Cal fer una revisió del diagnòstic, però aquest pla estratègic és fonamental perquè la política esportiva de la ciutat quedi definida respecte a alguna cosa que sigui objectiva. Ara, cal posar fil a l'agulla un altre cop".

"En l'esport escolar no es busca el rendiment, i aquesta diferència conceptual s'ha d'encaixar, té un encaix difícil. Aquests dos itineraris que hi ha, l'esport escolar i el federat, és una de les coses que cal resoldre en aquest pla estratègic".

-Carme Roca:

"Sí que anys enrere hi havia un seguiment i un control. Recordo reunions d'extraescolars amb les direccions de les escoles, Afes, OMET i Ajuntament. Tots sabem com està ara mateix l'OMET, amb un contracte prorrogat 'ineternum' que sembla que ara s'ha desencallat. Quan es deixa morir o es va deixant alguna cosa i ningú no intervé, al final passen aquestes coses, que la feina que s'ha fet, que s'havia fet molt bona feina, perquè es va perdent i entrem en una roda que després costa molt de sortir, perquè s'agafen vicis. Des de la Coordinadora d'Afes també pensem que ha faltat també una mica de política esportiva. No s'ha arribat a definir quina política esportiva es vol com a ciutat. Puc parlar del mandat anterior, però també de l'anterior. Des de fa anys, no sabem cap a on vol anar el govern municipal".

"Quan fas un treball de diagnosi, en qualsevol àmbit, sempre tens un sector de població que no queda reflectit. Justament, els que més necessitarien tenir veu són els que menys en tenen. Moltes vegades, en aquests grups de treball es parla molt des de l'individualisme. Costa molt que aquest treball fet en conjunt sigui realment representatiu del que està passant i del que es vol que passi. Costa que sigui una visió real. És molt important que el govern municipal defineixi què vol fer i quina política activa vol fer per millorar el què ha sortit en la diagnosi, sigui el que sigui el que quedi reflectit en la diagnosi".

"No és que no vulguem que els nens i les nenes vagin al club perquè és millor que ho facin a l'escola. El problema no és que els clubs s'emportin 4 o 5 jugadors o jugadores és que els altres 4 o 5 que queden, els que no són bons i que moltes vegades són els que més necessiten fer esport, ja no poden practicar l'esport a l'escola perquè se'ls ha desmuntat l'equip. I, això, amb el bàsquet, per exemple ens passa molt".

3a pregunta: Cal que l'Ajuntament intervingui en el projecte esportiu dels clubs de la ciutat, o és millor externalitzar-lo? Fórmules mixtes?

-Toni Alemany:

"La fórmula mixta la veig molt adient, òptima. Els clubs han de fer els seus projectes esportius i l'Ajuntament ha de ser un intermediari entre els clubs i les escoles".

-Patrícia Illa:

"Crec que és complementari. No crec en els ajuntaments intervencionistes i, per tant, una fórmula mixta és important. Cada club té la seva singularitat, coneix quina és la seva realitat i el seu públic objectiu. Però sí que hi ha una cosa important i és que les instal·lacions són de tothom. I aquest és un tema que moltes vegades entra en conflicte l'esport escolar perquè no només s'ha de fer a les escoles, també als equipaments esportius municipals".

-Xavi Requeno:

"Crec que està clar que l'Ajuntament té l'obligació d'intervenir, i hem de veure fins a quin punt o ha de fer. L'Ajuntament ha de complir les seves obligacions, que les marca la llei, que és la promoció esportiva i posar els mitjans, amb les instal·lacions esportives, per a la pràctica esportiva. I no tan sols pels clubs, per a tota la ciutat. Si parlem d'instal·lacions és un tema limitat i no és infinit. Les possibilitats de creixement d'una entitat en funció de les possibilitats dels recursos públics és una intervenció que evidentment està raonada, que és pel bé de la ciutat i per la sostenibilitat. Clar que els clubs tenen la capacitat avui en dia de desenvolupar un creixement determinat, però, com es modula aquest creixement? Modular aquest creixement és una intervenció, i és una intervenció responsable o no ho és? Moltes vegades els clubs pensen que s'està castrant el seu projecte esportiu. Però, a veure, hem de ser responsables i preguntar-nos si tot això ha de ser viable en l'àmbit de ciutat. En aquesta intervenció, l'Ajuntament i les entitats han d'anar de la mà. Per a mi aquest és un dels aspectes més importants perquè tothom entengui que l'objectiu és comú i que entengui les possibilitats i recursos que té l'Ajuntament. L'entitat ha de ser conscient que, si vol formar part d'aquest projecte esportiu de ciutat, té uns drets, però també unes obligacions. I moltes vegades no és fàcil perquè cadascú té els seus interessos. De vegades, una entitat veu més allò que és seu que no pas una idea i un projecte de ciutat, i això fa que ho pugui dificultar més".

-Carme Roca:

"Més que la paraula intervenir, utilitzaria la de promocionar. Intervenir des del punt de vista de promocionar. De fet, tenim els clubs que tenim i els i les esportistes que tenim, segurament, en gran part, gràcies al fet que s'ha promocionat des de les escoles i que hi ha molts nens i nens practicant esport escolar a través de l'OMET. Des de la Coordinadora d'Afes pensem que sí, que l'Ajuntament ha d'intervenir, sobretot perquè només l'administració pot garantir certs aspectes. Al final, qui pot garantir al 100% tot això és l'administració i, en principi, hauria de garantir que fos oberta a tothom, d'accés universal i que hi hagués una tarifació social, que només la pot garantir l'Ajuntament.

4a pregunta: Quin ha de ser el rol de les escoles i Afes?

-Xavi Requeno:

"El rol de les escoles i les Afes és importantíssim. Hauria de tenir més força i representació. Són cada vegada més actives i que aixequen la mà i volen tenir pes i intervenir en la vida esportiva, cultural i social de la ciutat. Hi ha hagut una època que no han tingut tant protagonisme, però ara a les escoles hi ha un moviment que vol opinar sobre aquest tema. Volen l'esport a les escoles. Són un agent més importantíssim i que si està organitzat, millor que millor".

"En el desenvolupament del servei a la ciutat, des de l'OMET teníem la visió, la col·laboració i el treball amb les empreses de servei de les mateixes escoles, però segurament no tant la visió concreta del que són les mateixes Afes. Ara estan més representades i és bo que així sigui perquè les escoles són un dels actius culturals més importants de la ciutat. Ha de ser així".

"L'organització que hi ha en l'àmbit de clubs i entitats a Sant Cugat està sobradament representada i és un model d'èxit. La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat i SantCugatCreix, amb unes visions diferents o no, juguen un paper concret d'agafar pes amb capacitat d'influir sobre les coses que passin a la ciutat".

-Carme Roca:

"Nosaltres pensem que les Afes hem de tenir un paper d'usuàries. Hem de fer el seguiment, el control, però res més. Aquí el que hi ha d'haver és una política activa de preservar el model amb el qual es cregui. En tenim un, que és el de l'OMET originària, segurament modificant o millorant certs aspectes. Hi ha d'haver una visió de conjunt, de ciutat, i les Afes hem de poder dir el que ens agradaria, però sempre des del punt de vista comunitari, no des del punt de vista com a usuària. No des del jo vull, sinó des de la responsabilitat. Seria molt positiu recuperar les comissions d'extraescolars mixtes que hi havia fa 10 anys. Recordo reunions amb les direccions de les escoles, Afes, OMET i Ajuntament i s'avaluava la qualitat d'aquestes activitats i es proposaven de noves. Això seria el paper que haurien de fer les Afes. I si hi ha alguna cosa que no s'està ajustant al que està establert, o al projecte esportiu, o la normativa, o a l'escala de valors que vulguem que tingui aquest projecte, doncs cal dir-ho. Ha de ser un model consensuat en l'àmbit de ciutat i que ens el creiem tots".

"Nosaltres som un agent més que hem presentat el que nosaltres voldríem, que és un esport escolar, no federat, fins a 1r d'ESO. En la legislatura anterior vam presentar un document amb tot el que nosaltres entendríem que seria un bon projecte d'esport escolar".

"En un club o entitat hi ha un vincle entre les persones. A les Afes, l'únic que ens uneix és l'edat dels nostres fills i filles. Cada Afa és un món, però cada família que hi ha dins de l'Afa és un altre món. Aleshores, el que vulgui jo, el que vulguin les famílies de les Afes és impossible de gestionar. I, això, com ho gestionem? Doncs quan anem a votar. Els partits polítics han hagut de presentar un programa electoral desenvolupant tot això, tot i que després, moltes vegades, el programa queda coix".

-Toni Alemany:

"És important que les Afes tinguin el millor assessorament dels professionals que entenen de l'activitat esportiva. El rol que tenen les Afes a les escoles, si té molta capacitat de decisió, pot anar en contrapunt del que realment vulgui fer un professional per a la millora de l'esport en aquella escola".

"És molt important que hi hagi molt bona connexió entre el valor que té les Afes perquè, és veritat, jo també estic d'acord que les Afes han de ser bàsicament usuàries del centre, però si la capacitat de decisió està molt per sobre del que realment es vulgui treballar per estar en conjunció amb altres escoles de la ciutat. Si hi ha moltes diferències, si una escola només vol treballar això perquè l'Afa ha decidit que només es faci handbol, rítmica i esgrima o l'altra afa ha decidit que es faci això i això".

-Patrícia Illa:

"Pel que fa al model que es feia referència, Sant Cugat és molt singular. A la resta de ciutats de Catalunya aquest no és el model habitual. Us poso el cas de la comarca de l'Anoia perquè veieu que les realitats també són diferents i també són complementàries, sempre es poden agafar idees. Nosaltres tenim, per una banda, evidentment, un projecte polític que diu cap a on volem anar. Tots els clubs, Afes i consells esportius saben del lideratge de l'Ajuntament d'Igualada en aquest sentit i què és el que volem. I em consta que a Sant Cugat el lideratge hi és i les línies estratègiques hi són. A Igualada, tenim el Consell Esportiu de l'Anoia, que no és una oficina municipal qui desenvolupa aquest programa, sinó el consell esportiu, juntament amb els coordinadors d'extraescolars, les Afes i els professors d'educació física de cada centre educatiu que treballem de manera conjunta quines són les línies de cap a on es vol anar, d'acord amb aquesta definició política que és important".

"Des de la Unió de Consells Esportius de Catalunya tenim un projecte interessant que ja anirem explicant, que és la pràctica poliesportiva. Tinc una filla de 7 anys i li agraden tots els esports, cada dia li agradaria fer una cosa diferent. Això, la psicomotricitat que guanyen els infants és molt més gran que si només fan un esport concret. Per tant, amb aquesta pràctica a través de totes les escoles com a extraescolar aconseguim una cosa que és única, que provin tots els esports. I ho podem fer a través de l'Ajuntament, però també ho podem fer a través d'altres entitats. Així que unim-nos, sumem! Si anem junts, anirem a millor!".

5a pregunta: En cas d'una solució o altra (intervencionisme o donar via lliure als clubs), com s'organitzaria la política econòmica esportiva de Sant Cugat?

-Toni Alemany:

"Vaig participar en el debat que va organitzar al maig SantCugatCreix sobre l'àmbit esportiu en les darreres eleccions municipals i la majoria dels partits polítics van opinar en invertir més en el pressupost del municipi en l'àrea d'esports. Tot comença per destinar més recursos econòmics a la part esportiva, escolar i federat, i aquí alguns debats s'anirien aclarint per què quan hi ha més recursos econòmics, òbviament tenim més capacitat de formar, de desenvolupar competicions més adients i que la riquesa sigui molt més fluida. Tinc l'experiència d'haver treballat en una altra ciutat molt diferent d'aquesta com a director esportiu en un altre club i aquí, a Sant Cugat, som uns privilegiats. A Sant Cugat els nois i les noies poden fer molt esport perquè els recursos econòmics de les persones els ho permet. He estat en altres llocs en què els nens no podien fer esport perquè els seus pares no ho poden pagar. LLavors, la política canvia perquè els polítics han d'invertir més a poder ajudar a la gent que pugui fer esport".

-Xavi Requeno:

"Els recursos econòmics haurien de ser els que necessitarà un projecte esportiu local, i aquest tindrà les necessitats diferents en funció del model que desenvolupi. Si realment aposta per un model educatiu, que ens preocupa a tots i que estem tots d'acord, probablement aquesta aposta econòmica aniria més aviat en la formació dels tècnics i monitors. Si busquem un altre exemple, tot al contrari, si l'aposta, com hi ha en moltes ciutats, el model esportiu de la ciutat està més dirigit cap a l'àmbit de l'alt rendiment perquè interessa que la ciutat porti el nom per tot arreu perquè hi ha uns equips a les màximes categories, probablement el pressupost estarà molt avesat en el rendiment esportiu i en les instal·lacions. Tot s'ha de pensar en les necessitats reals en funció de quin ha de ser el model i cap a on volem anar. La intenció és, com ha dit el Toni Alemany, de tenir més pressupost en l'àrea d'Esports. En el debat que va organitzar al maig SantCugatCreix sobre l'àmbit esportiu, excepte un o dos partits polítics la resta es comprometien a augmentar el pressupost d'esports. Però si apuges el pressupost d'esports l'has de retallar d'aguna altra banda. Hem d'entendre també que sí, que està bé que creiem que l'esport juga una funció social, formativa... molt important, però en detriment de què?

-Patrícia Illa:

"A mi, que de vegades m'agrada llençar preguntes per provocar, pregunto: un ajuntament com Sant Cugat o com qualsevol altre ha d'assumir segons quina despesa econòmica que podria venir per part, en aquest cas, de la Generalitat de Catalunya, que és qui té competències sobre esports? Els ajuntaments ens trobem, jo que sóc regidora d'Igualada, que el pressupost que la Generalitat destina directament als ajuntaments moltes vegades és zero, 50.000 euros. Quina aportació fa cap al municipi pròpiament cap a polítiques esportives? És realment l'esport l'eina de cohesió social més important que hi ha? Perquè com a país no ens ho creiem? Sí, sí que estic d'acord en el fet que evidentment s'ha d'augmentar sempre el pressupost d'esports perquè no només treballem activitat física sinó que evitem posteriorment que molts dels nostres nens i nenes, adolescents, adults i gent gran després acabin passant pel departament de salut, de serveis socials i que, potser, acabin a la policia. Si els tenim ocupats fent activitat física, guanyant en valors, no estaran fent d'altres coses. Com a país ens cal, a tots, una reflexió. Tots els clubs es queixen de la manca de finançament, que s'ha de pagar molt a les federacions, les federacions es queixen també de la manca de finançament per part del govern català. I en aquest cas, la Unió de Consells Esportius de Catalunya, també. Ja no és només la manca de finançament sinó que fa un any i mig que no cobrem de la Generalitat. Hi ha tècnics que avui dia no estan cobrant, i això és molt greu. Moltes vegades, la pressió acaba sent cap al regidor/a alcalde/alcaldessa, però crec que també cal que mirem una mica més amunt, mirem quines són les polítiques que el nostre país destina al model esportiu i que crec que hauríem de fer una sacsejada entre tots plegats i començar a canviar coses. I no només és responsabilitat del municipi, sinó també ho és del govern del nostre país".

-Carme Roca:

"En els grups de treball valoràvem si els clubs havien o no de federar, com aguantàvem aquest model d'esport escolar no federat fins a 1r d'ESO quan hi ha una pressió dels clubs que necessiten també unes quotes d'uns nens i d'unes nenes. Amb tot aquest entramat sí que es podria fer una cosa, que és en donar les subvencions a les entitats, als clubs, doncs premiar d'alguna manera als clubs que realment s'estan creient el projecte de ciutat i que estan complint i estan dins del joc. I això es pot fer tant amb les subvencions com en hores de pista com en altres tantes coses. És a dir, l'Ajuntament no pot prohibir a un club que no federi abans de 1r d'ESO, però sí que pot incentivar amb la subvenció i hores de pista, valorant i puntuant el fet que estigui respectant algunes normes del joc".

El debat ha comptat amb la presència, entre altres personalitats, d'Albert Salarich (Junts per Sant Cugat), regidor d'Empresa, Innovació i Internacionalització i d'Energia de l'Ajuntament de Sant Cugat; Bernat Picornell (ERC), tinent d'Alcaldia de Drets, Dinamització de la ciutat, Comerç i Seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat; Eloi Rovira, assessor de la regidora d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat; José Gallardo (PSC), regidor de l'Ajuntament de Sant Cugat. L'acte també ha comptat amb la presència de Raül Romeva i Giuseppina Cariola, candidata a l'alcaldia de Sant Cugat en les últimes eleccions municipals, amb el partit Independents Sant Cugat.

També hi han participat els 6 clubs de SantCugatCreix (Club Voleibol Sant Cugat, Patí Hoquei Club Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Junior FC, Club Handbol Sant Cugat i Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat), la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, entitats i agents esportius, com TeamPartners i Paidos, i clubs de la ciutat, com la Unió Esportiva Sant Cugat, la Penya Blaugrana Sant Cugat, el Club de Futbol Unión Mira-sol Baco, el Club Muntanyenc Sant Cugat, l'Olimpyc Floresta Futbol Sala, la Unió Ciclista Sant Cugat i el Qbasket Sant Cugat. Cal destacar la presència d'Oswaldo Romero, una figura clau en l'esport escolar de Sant Cugat, sobretot en la disciplina de l'atletisme.

 

Foto de família de ponents, organització, autoritats i representants d'agents esportius.

 

TEXT I FOTOS: Àlex López Puig.