Notícies

12.12.2023

El segon debat del cicle de xerrades 'L'esport en primer pla', 'Model esportiu: promoció, formació i elit', organitzat per SantCugatCreix, un èxit

DESTACATS

El segon dels quatre debats temàtics del cicle de xerrades 'L'Esport en primer pla' que està organitzant SantCugatCreix en aquest curs esportiu 2023-2024 va tornar a ser un èxit, en l'organització de l'acte, el discurs dels ponents i l'assistència, amb més d'una trentena de persones entre el públic, amb representants de clubs, de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat, d'entitats i d'agents esportius de la ciutat. La taula rodona 'Model esportiu: promoció, formació i elit' es va convocar el dimecres 29 de novembre a la Sala d'Audiovisuals del Museu de Sant Cugat, al claustre del Monestir. L'acte, obert a tothom, el va presentar i moderar Àlex López Puig, cap de Comunicació de SantCugatCreix.

En aquest segon debat temàtic hi van participar els següents ponents:

-Núria Escamilla, regidora d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat.
-Toni Corgos, exatleta olímpic i director tècnic esportiu de la secció d'atletisme del Club Muntanyenc Sant Cugat.
-Ester Escolar, exgimnasta internacional i entrenadora del Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat.
-Miguel Pelayo, president del Club de Rugby Sant Cugat.

 

Els ponents del debat amb membres de l'àrea de Coneixement de SantCugatCreix.

 

L'acte va comptar amb la presència d'Albert Salarich, regidor d'Empresa, Innovació i Internacionalització i d'Energia de l'Ajuntament de Sant Cugat; Bernat Picornell, tinent d'alcalde de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat; Eloi Rovira, assessor de la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat; Alfredo Bergua, regidor del Partit Popular de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Miquel Martínez, president de SantCugatCreix.

Albert Salarich: "Felicito SantCugatCreix per la feina que estan fent en innovació i internacionalització"

En els parlaments, Albert Salarich va posar "en valor aquests espais de reflexió de temes que ens poden ajudar a evolucionar, a conèixer-nos millor com a col·lectiu de l'esport de Sant Cugat. Felicito la gent de SantCugatCreix per la feina que estan fent. El 2024 celebrarem els 10 anys d'aquesta associació d'entitats esportives, amb moltíssima feina feta i la que vindrà. Us felicito, també, des de l'òptica que em toca representant, en aquest cas, la innovació i la internacionalització, dos elements que amb aquests projectes europeus, l'SportBoard i el Sonar Injuries, queden palesos".

 

Miguel Pelayo, Núria Escamilla, Toni Corgos i Esther Escolar, durant el debat.

 

Núria Escamilla: "Aquests debats ens conviden a la reflexió, a aportar i a realitzar, entre tots, el pla estratègic de l'esport de Sant Cugat"

La regidora d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Núria Escamilla, que va participar en el debat va agrair a SantCugatCreix "que m'hagi convidat a la taula rodona. També agraeixo l'organització d'aquests debats perquè l'esport no és només jugar sinó que també és visió de ciutat. I aquests debats ens conviden a la reflexió, a aportar i a dur a terme, entre tots, el pla estratègic de l'esport de Sant Cugat".

Miquel Martínez: "En aquests debats hauríem d'arribar a encaminar-nos a treballar tots en conjunt"

Miquel Martínez, president de SantCugatCreix, va destacar que "hem de construir el model de ciutat que volem en temes esportius, on totes les entitats siguin vistes com un element d'aportació, de fer feina, per construir un espai esportiu de ciutat adient i també que les entitats vegin que formen part d'un tot, del sector esportiu de Sant Cugat, que hauria de ser un àmbit que treballés en conjunt. En aquests debats hauríem d'arribar a encaminar-nos cap aquest camí".

Miquel Martínez: "SantCugatCreix és una associació que crea molta expectació i curiositat, per com funcionem i les coses que fem"

Martínez també va voler destacar que "recentment, l'Ajuntament d'Igualada i del Consell Esportiu del Pla de l'Estany ens han convidat de ponents en taules rodones per explicar els programes europeus en els quals estem treballant, l'SportBoard i el Sonar Injuries. SantCugatCreix és una associació que crea molta expectació i curiositat, per com funcionem i les coses que fem".

Miquel Martínez va fer públic l'adhesió a l'associació European Multisport Club Association (EMCA)

En la seva intervenció, Miquel Martínez va fer públic que hores abans de fer-se aquest debat l'associació European Multisport Club Association (EMCA), amb seu a Brussel·les (Bèlgica), havia acceptat la sol·licitud d'adhesió de SantCugatCreix a aquesta associació de clubs europeus. Així, SantCugatCreix passarà a ser una de les 28 entitats europees de l'EMCA, sent l'única entitat catalana i espanyola que és membre de l'EMCA.

Obrir espais de debat sobre temes clau en l'esport de Sant Cugat

Amb la voluntat de continuar oferint i aportant coneixement a l'esport de Sant Cugat, SantCugatCreix ha dissenyat aquests 4 debats temàtics (de setembre a juny) amb l'objectiu d'aprofundir sobre temes clau en l'esport de la ciutat. Pretenem obrir espais de debat en què ens puguem sensibilitzar i compartir idees amb gent experta per poder abordar els reptes en l'àmbit esportiu que tenim al davant.

Cicle de debats:

-Dijous, 14 de setembre: 'OMET, model obsolet?'.
-Dimecres, 29 de novembre: 'Model esportiu: promoció, formació i elit'.
-Març: 'Equipaments esportius municipals'.
-Juny: 'L'esport com a sector organitzat'.

SantCugatCreix va organitzar el passat 14 de setembre, amb molt d'èxit, el primer debat, 'OMET, model obsolet?'.

 

Al debat hi van assistir més d'una trentena de persones.

 

A continuació, us oferim tot el debat, que hem transcrit.

-1a pregunta: Què vol dir ser esportista d'elit? Per a què serveix? Quin és el seu recorregut?

-Toni Corgos: "En el món de l'atletisme, l'esport d'elit està una mica separat del que seria l'alt rendiment. Un esportista d'elit és una persona que aconsegueix uns resultats molt bons, però també és una forma de viure. Cap esportista d'elit arriba sol a dalt. Hi ha un entorn, un entorn segur, ja sigui la família, l'entrenador, metges, fisioterapeutes, nutricionistes... Per a mi, aquest és el factor més diferencial. No només els resultats, sinó la forma de viure. Hi ha molta gent amb potencial, però està el potencial i, després, el talent. És agafar-ho tot junt i caminar cap a dalt. En un esportista d'elit, està demostrat, un 60% és genètica. Si tu vols ser campió olímpic, primer has de decidir quins pares has de tenir. I el 40% restant s'ha de treballar".

"És difícil d'entendre què és i com es viu ser esportista d'elit. Hem de vigilar perquè hi ha punts que no són bons. És millor transmetre els valors de sacrifici, treball, rutines... Ara, soc el que soc gràcies a l'esport. Sobretot, entorn segur perquè no passin coses dolentes. Ara està de moda el tema de la salut mental".

-Núria Escamilla: "En l'àmbit cultural, la família també ha d'acompanyar l'esportista. Perquè, efectivament, són molts esforços, és una dedicació plena. Jo entenc que l'esportista d'elit és una professió. Si no està acompanyat, també, d'uns valors que li dona la família, és molt difícil que pugui arribar a assolir èxits perquè és un sacrifici, de vegades, no només del mateix esportista sinó de la família que l'ha acompanyat des de ben petit perquè això sigui una realitat. Per a la nostra societat, un esportista d'elit són models de conducta: a dins i fora del camp. I, això, té una rellevància important".

-Miguel Pelayo: "Cal diferenciar l'esportista d'elit de l'esportista d'alt rendiment. Esportistes d'elit són molt pocs i, normalment, d'esports individuals. L'esportista d'elit és més difícil de trobar en els esports d'equip, entre altres coses, perquè no hi ha diners per mantenir equips en tots els esports. A mi m'agrada parlar molt més d'alt rendiment que esportista d'elit, potser perquè el meu esport, el rugbi, és poc reconegut, perquè no hi ha diners i perquè per fer un equip de rugbi necessites a 23 jugadors o jugadores. És molta gent i tota aquesta gent no els pots posar a un centre d'alt rendiment a dedicar-se a jugar a rugbi i que estudiïn tots. En l'últim llistat de beques a esportistes d'elit de la Generalitat de Catalunya, hi ha tres noies i un noi jugadors de rugbi, d'una llista de gairebé 200 esportistes d'elit. Això no vol dir que siguin esportistes d'elit. El que està bé d'això és que reben ajuts, per exemple, per poder entrar a la universitat. Això està molt bé, però a mi m'agrada explicar a tothom que els jugadors i jugadores d'esports com el voleibol, com el Club Voleibol Sant Cugat que té un equipàs i que juga a la Lliga Iberdrola, o com el Junior FC femení que juga el Campionat d'Europa i la Lliga Iberdrola, o els nostres primers equips femení (Lliga Iberdrola) i masculí (Divisió d'Honor B) del Club de Rugby Sant Cugat, que tenim esportistes que es dediquen a això i, a més, han de continuar estudiant o treballant perquè el rugbi no els dona diners. I no ens podem comparar mai amb el futbol ni amb el bàsquet, perquè és un altre món. Els nostres són esportistes d'alt rendiment i necessiten el suport de tothom, i no només de les institucions públiques".

-Esther Escolar: "Per a mi, ser esportista d'elit, no només és una part del talent o de la condició física que pugui tenir un esportista, sinó que darrere de l'esportista hi ha una xarxa impressionant. El CAR de Sant Cugat és un exemple, amb grans professionals. Dins d'aquest acompanyament que hi ha d'haver de l'esportista, l'acompanyament que hi ha d'haver de les persones que acompanyen l'esportista, els tècnics, especialment, perquè s'acaba de crear una relació efectiva i de compromís d'una persona cap a l'altra molt gran. Perquè sense compromís no s'avança. Quan l'esportista està ben dirigit, les coses funcionen, però quan no funcionen és quan més suport necessita tota aquesta part tècnica, tot el que acompanya. Jo he viscut l'experiència com a esportista d'elit. Actualment soc entrenadora i visc també aquesta part. I, també, com a mare que soc de tres fills. Aportar aquests valors ja de base, de família, però que la xarxa estigui ben acompanyada i consolidada perquè l'esportista, en el seu pitjor i millor moment, se'n pugui sortir. Segurament, faltaran recursos econòmics perquè la gran majoria d'esportistes d'elit no acabarem vivint de la nostra carrera, ni de bon tros. Al final, ens quedarem amb els valors que ens ha donat com a persona i com a esportista professional el que hem viscut".

 

-2a pregunta: És necessari lluitar per tenir clubs d'elit a la ciutat?

-Núria Escamilla: "Sempre és un orgull tenir un esportista o un club d'elit a la ciutat, d'això no hi ha cap dubte, a part que porta el nom de la ciutat arreu. Implica que hi ha un projecte al darrere, que hi ha bons clubs al darrere, que hi ha una bona formació, amb entrenadors ben formats perquè, al final, aquell club o esportista ha arribat a ser esportista d'elit. És important lluitar? Si el projecte esportiu de ciutat convida que hi hagi bones instal·lacions, entrenadors i tot un seguit de coses, doncs afavoreix que hi hagi clubs i esportistes d'elit".

-Miguel Pelayo: "Sí, és molt important que en una ciutat hi hagi clubs d'elit perquè ajuda a conèixer la nostra ciutat a fora. Ho explico molt. Quan els nostres equips del Club de Rugby Sant Cugat baixen de l'autocar en qualsevol ciutat de l'estat on juguem, tothom sap que és un equip del CR Sant Cugat. És una forma de ser de Sant Cugat. I, això, per Sant Cugat és important. El que tenim a la nostra ciutat és molt important: tenim clubs que surten permanentment a les xarxes socials. A més, a Sant Cugat també tens la possibilitat que molta gent practiqui esport a un cert nivell, que els nois i les noies de Sant Cugat puguin anar a clubs on desenvolupar un esport d'una manera molt professional des de ben petit, amb valors òbviament, importantíssim, però també en tota la part de la pràctica de l'esport en si. Així que és imprescindible lluitar per tenir clubs d'elit a la ciutat".

"Entre tots, hauríem d'intentar fer el salt que l'activitat esportiva dels nens i les nenes als nostres clubs no sigui una activitat extraescolar. Hem d'intentar, com sigui, que la gent que practica esport als clubs de Sant Cugat, la majoria d'ells d'alt nivell, siguin part de la consciència del club, i això fa que els clubs siguin més d'elit. Els clubs no som una guarderia de nens i de nenes, moltes vegades fa l'efecte que som un pàrquing. I, en això, hauríem de canviar la consciència de tots. Hem de fer molta feina dins dels clubs, que això no és una activitat extraescolar, això és un compromís de desenvolupar esport, de créixer i aprendre uns valors que serviran per a tota la vida".

-Toni Corgos: "Evidentment que hem de lluitar per tenir clubs d'elit a la ciutat. Per a mi és imprescindible, més que pel resultat que pot sortir si no per la projecció que estem donant del nostre treball. El Club Muntanyenc Sant Cugat és un club de promoció i anem per totes les pistes de l'Estat espanyol i saben qui som. Evidentment, nosaltres tenim bons resultats a un nivell de promoció, perquè és el que treballem. Hem tingut atletes molt bons que ja estan a altres clubs. El més important que donem és la projecció del treball que fem".

-Esther Escolar: "Hi ha d'haver clubs de nivell a la ciutat. Sant Cugat és una gran oportunitat per situar-se en una ciutat pionera dins del món de l'esport. És una ciutat on tenim moltíssims infants i s'està instaurant molt la filosofia de l'esport a la ciutat. Ho veig com a mare. Ara bé, falta molta xarxa i molta estructura esportiva per sustentar tots aquests infants que ja s'emmirallen en entitats que a Sant Cugat demostrem que podem oferir l'alta competició".

"Jo soc entrenadora del Club Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat. La gimnàstica rítmica és un esport molt precoç i, com a entitat, aquest és un dels nostres eixos. Som molt conscients que les nostres esportistes comencen molt joves, amb 5 anyets. El nostre club acompanyem l'esportista des de l'etapa que arriben molt petites fins als 20 anys i els intentem donar una sortida, que és la d'entrenadora. I moltes ho acaben sent".

 

 

-3a pregunta: On posem el 'fre', o millor dit, quin ha de ser el límit en l'ambició dels clubs?

-Miguel Pelayo: "L'ambició està bé, però està bé controlada. No ens podem tornar boixos. No podem forçar la màquina fins al punt que et carreguis tota l'estructura d'un club per mantenir l'elit. Ara mateix, hi ha més de quatre clubs que no poden jugar a Divisió d'Honor B Masculina, on milita el nostre primer equip, perquè s'han enfonsat econòmicament portant jugadors, muntant pisos pastera... Aquest equip et costa diners i no te'n dona perquè el rugbi ni dona diners. Hem de posar un límit de fins a on pots arribar amb el que tens. Es pot ser un equip d'alt rendiment, d'elit, amb els jugadors o jugadores que tens. Una de les coses en les quals nosaltres més lluitem és que els nostres jugadors i jugadores no han de deixar d'estudiar o de treballar. És molt important acompanyar-los en això. Del rugbi no viu ningú".

"Nosaltres, al club, no paguem a cap jugador. Ens gastem molts diners amb entrenadors i viatges. A l'hora de pensar en els diners dels quals pots disposar, tampoc no pots viure tot el dia pendent de la subvenció. Hem de trobar alguna forma de generar recursos que no passin sempre per la subvenció, que un dia és i un altre no. Intentar trobar recursos propis".

-Núria Escamilla: "Cada club ha de tenir el seu projecte, amb coherència als seus objectius, i una capacitat econòmica. Tenir equips a alt nivell és una despesa econòmica brutal. És el mateix club el que ha de definir ben bé els objectius. L'ambició del club ha d'anar lligada als seus objectius. Des de l'administració, hem d'intentar col·laborar i garantir recursos públics per poder donar suport als clubs".

"És l'autofinançament dels clubs, que de vegades es pot i de vegades és més difícil. Es busquen esponsoritzacions i tothom treballa en aquest sentit. Si tens un equip d'alt nivell, són moltes despeses i, si ho ha de suportar el nen de 5 anys que està aprenent... Però és que el primer equip té unes necessitats econòmiques importantíssimes, i és difícil".

-Toni Corgos: "Com a club, has de tenir clar quin és l'objectiu i què és el que vols. I no perdre'l. Si nosaltres som un club de promoció, treballarem com un club de promoció. I ho farem bé, perquè l'elit no està barallada amb la promoció. És un camí. Nosaltres intentarem acompanyar als esportistes fins on arribin les nostres possibilitats. Jo prefereixo tenir una bona estructura tècnica perquè si m'asseguro que, com a mínim, fins on arribi, els meus atletes estaran al Top 5. Nosaltres tenim la sort que tenim el CAR de Sant Cugat, aquí, al costat, i molts dels nostres atletes del club el següent pas és anar allà. Nosaltres, com a club, no podem acompanyar-los fins a una categoria superior. Les despeses de viatges són molt altes i són diners que no produeixen. En canvi, un entrenador sí que produeix".

-Esther Escolar: "Com a entitat has de ser molt responsable perquè tens una responsabilitat molt gran. Al final, t'has de marcar l'objectiu que realment pots assolir".

 

 

-4a pregunta: Funciona o pot funcionar com a nínxol per recaptar recursos i derivar-los als clubs?

-Toni Corgos: "Dependre de les subvencions no és la solució, però sí que m'agradaria que m'ajudessin a crear un teixit perquè jo pogués funcionar millor, com contractes... Perquè, al final, som un club d'atletisme i no sabem de tot".

-Esther Escolar: "Necessitem molta base per sustentar la base, però és que per aquesta base necessites molta xarxa. És com un peix que es mossega la cua. Si d'entrada ja et falten recursos per sustentar la base... Els recursos han de ser per sustentar la base".

-Núria Escamilla: "Elit igual a inversió ho veig realment molt difícil. Quan tu tens un projecte esportiu que pot encaixar amb els valors d'una empresa, pots tenir un patrocinador, perquè tens un projecte al darrere. Perquè aquest patrocinador et finançarà l'escola i els valors que hi ha al darrere. Quant a l'administració, la tendència dels darrers anys està orientada a donar suport a projectes que apostin per la pràctica esportiva com a eina d'inclusió social, integració, igualtat, salut, el pla de desenvolupament d'infants i joves... Està difícil l'encaix en l'administració petita, sobretot municipal, de poder donar a l'elit. Així i tot, s'està treballant a poder donar suport. Tenim previst donar petits suports a esportistes que no puguin arribar a anar al CAR, que li puguis donar una tecnificació més específica en forma de beques".

-Miguel Pelayo: "A Sant Cugat som molts clubs. No és com a Valladolid que tenen dos clubs de rugbi a l'elit i es reparteixen els diners. O la UE Santboiana. Com més base, tindrem més diners. Els nostres patrocinadors són pares del club. I cap d'aquests patrocinadors ho fa per guanyar diners sinó per amor a l'art. Però jo em sento a la ZEM La Guinardera hi veig multinacionals, empreses catalanes molt fortes... Ho hem intentat amb totes i ha estat impossible, impossible! I, aquí, sí que demanaria a l'Ajuntament un cop de ma perquè ens presentessin a la gent que dins d'aquestes empreses els puguem vendre el nostre projecte de club. Ni a Catalunya ni a Espanya tenim una llei d'esponsorització esportiva. Qualsevol país del món dona subvencions per esponsoritzar l'esport. Perquè, a més, les entitats públiques s'estalvien fent això. L'Ajuntament de Sant Cugat sí que podria ajudar donant reduccions dels impostos locals a empreses que ajudin a clubs. És una forma que les empreses vinguin als clubs, i això sí que ho pot fer. A Itàlia ho fan així. Al final, la nostra finançament és el club, tots els jugadors del Club de Rugby Sant Cugat paguen per jugar. No tenim cap jugador que cobri i tenim 500 fitxes federatives. I tenim al sènior femení a la Lliga Iberdrola, que és la màxima categoria, i el sènior masculí a Divisió d'Honor, i un equip sub-23. El nivell d'esponsorització local és zero. Excepte dues empreses, no tenim cap empresa de Sant Cugat que ens patrocini. La resta són de fora i vinculats tots com a pares amb el Club de Rugbi Sant Cugat".

 

 

-5a pregunta: Pot ser instrument i eina per vertebrar la resta d'esports a la nostra ciutat?

-Toni Corgos: "Sí, evidentment, en tots els aspectes, començant des de l'esport com a tal a elements tècnics d'entrenament, de funcionament. Tot ajuda a créixer".

"Pregunto. No serà massa el que tenim? Perquè, de vegades, si disperses objectius, aquests es queden pel camí".

-Núria Escamilla: "És un potenciador de fer l'activitat física i l'esport. Fins i tot, conèixer altres disciplines. La varietat a Sant Cugat són els molts i diversos esports que hi ha, que això dona una riquesa molt gran".

"Des de l'administració, jo estic evocada al foment de l'esport i de l'activitat física i mental, i en la relació social. Pel que fa al foment de l'esport i de l'activitat física, jo no diré mai que és suficient".

-Miguel Pelayo: "És vertebrador de tot l'esport de Sant Cugat. Serveix, a més, de fer de club".

"Com més hi hagi, millor. En el model esportiu d'una ciutat hi hauria d'haver de tot".

-Esther Escolar: "És una de les coses que sí que s'està fent. D'uns anys ençà sí que és cert que amb diferents projectes, com SantCugatCreix, s'ha anat fent més xarxa entre entitats. Sant Cugat té cultura de l'esport, hi ha molta oferta esportiva en diferents nivells i per a tothom, des de l'infant fins a l'avi".

 

TEXT: Àlex López Puig.

FOTOS. SantCugatCreix.